Rememorando Momentos

Momentos de Emoción

Tot va començar el 31 d'Octubre de 2012​

Tot va començar quan buscava cantant per fer duet als bolos que així ho demanaven.

Ja havia contactat amb Meritxell Galán pel Facebook («Amigos desde mayo de 2012» resa a la xarxa social) sense més intenció que la de tenir contacte amb gent de la professió.

Així, per una «Castanyada», em calia una parella artística, com de costum a molts balls. Vaig proposar-li venir a un ball de Gent Gran a Els Hostalets de Pierola, a prop de Martorell. Com sempre, ens condiciona el lloc on vivim, ella a Vilanova i jo a Sant Celoni. Vàrem prendre apunts dels tons del repertori per telèfon.

Tot va ser fàcil. Jo, la veritat, estava cremat de trobar “gripaus” per fer duets, tot deixant clar que també vaig compartir escenari amb persones molt professionals, però amb compromisos que no donaven possible continuïtat a la meva proposta.

Vaig sentir clarament un abans i un després en acabar aquell ball de vespre, revetlla de la Castanyada, amb una persona tan professional i tan correcta. El fet que ens coneguéssim el mateix dia del bolo, que tot sortís d’allò més bé, que tinguéssim complicitat a l’escenari, va donar lloc a assolir molts més bolos en formació de duet.

 

És molt fàcil cantar amb la Mery Galán. Les veus surten improvisades entre nosaltres. La qualitat vocal, experiència i camí recorregut per la Mery proporciona moltes satisfaccions que es transmeten des de l’escenari al públic amb molta facilitat.

Quan no podia venir amb mi a un bolo, em passava el contacte d’una altra cantant.

Sempre optimista i feliç, es donava i es dóna als concerts i balls, pel que ara l’Orquestra Maravella la té dins la seva formació i gaudeix de totes les seves qualitats artístiques.

Gràcies per tot el que han après al teu costat Mery Galán.

Ateneu Sant Celoni en el 2013
Hostalets Castanyada - Mayo 2019, Hostalets de Pierola Barcelona

por Meritxell Galán:

Vaig conèixer a Jordi Moncayo el 2012. Va contactar amb mi per Messenger perquè necessitava una cantant per uns bolos i jo vaig acceptar.

Crec que en aquell moment no em vaig aturar a pensar en res. Amb els anys i a mida de conèixer-lo millor, penso que ja vam intuir que seria una amistat de «per vida».

El primer cop que vam quedar vaig pensar: «si arribo al bolo i em trobo un ‘friqui’, arrenco i me’n vaig»… ja, ja, ja.

Res més lluny de la realitat.

Amb en Jordi he trobat un bon company, un amic i un gran professional.